Dragan Racić en acción.

Hace ocho años ya dimos inicio en este blog a una serie de recuerdos personales albinegros y siete en concreto que "presentamos" al drago volador Racic, contando una anécdota d´un grup d´emocionats xiquets a l´antic estadi Castàlia...

RACIC, el drago volador. Records albinegres.

El pasado verano, en un "hallazgo", descubríamos a un joven héroe real Racic antes de su venida al C.D. Castellón, le conocíamos un poco más en una entrevista de Canal 9 y solo se le veía saltar al campo en el resumen del ascenso contra el Rayo Vallecano...

Dragan Racić, "un héroe real"

Y expresábamos un deseo: ojalá aparezcan imágenes filmadas de Racic en acción...

Pues aquí las tenemos en un video de Jaan Kirsipuu. No lo/la conozco mas espero no se moleste si las analizamos un poquet y pasan a formar parte de nuestro particular vademécum vital orellut. Gracias.

5´11´´ del partido Valencia C.F.- C.D. Castellón temporada 81-82. 1 a 0 gol de Castellanos.

Como si fuera una señal cabalística borgiana, las intervenciones de nuestro ídolo en el resumen están marcadas con asombrosa exactitud:

1´00´´: sencilla parada.

2´00´´: salida de puños.

3´00´´: salida de puerta atrapando el balón.

5´00´´: se "estampa" contra el poste.

Recuerdo y recordaréis los que tuvisteis la fortuna de verle defender la portería albinegra paradas, salidas de puños y vuelos mucho más espectaculares, pero al menos tenemos una pequeña muestra de su brillante repertorio.

Además a destacar el buen centro de otro mito albinegro, Juanito Planelles, en el 2´30´´, a Viña en una de sus galopadas, como narra Toni Lara, quien pronuncia Rachic, en una moderada aproximación a la correcta pronunciación del apellido, ya lo abordamos en entrada anterior (llego a conclusión de que se pronuncia  Ratsich o Rachich ... La pronunciación es llana, no aguda como solemos) 

También podemos apreciar a Oscar Ferrero y Kurt Welzl compitiendo en fallos ante el portero. El del nuestro, clamoroso, (4´25´´) para multarle, asevera el narrador que dijo un anónimo compañero.

Algunos albinegros en el Valencia C.F.: el siempre bullicioso Saura, un ofensivo Botubot y Arias.

Inocentes shoots del polero Verdú 3´42´´ y Julio Durán (casi al final) en el Castellón, regates de Solsona y Arnesen en el equipo valencianista. Y el gol de Castellanos 3´55´´ en el que con una simple pared los dos defensores albinegros le hacen homenaje y pasillo para que lance. Eso sí, gran zurdazo.

Al final Carrete (el amigo de selección de Planelles) protagonista: codazo del señor Damín Rendón y cabezazo al palo. También podemos comprobar por qué a Javier Beltrán le apodaban pajarito. Amb tot l´afecte, què prim estava! :-)

Imagen de Racić entrenando publicada por Ahiscas en twitter.

Ojalá pueda ser factible esta venida a Castelló y el consiguiente y merecido homenaje al mito en Castalia. Vinga Ximo! (Mediterráneo) El playoff está asegurado, el equipo va bien, hay confianza, sería el colofón ideal para el ascenso y a la inversa, un ascenso sería la mejor forma de rendir tributo a este recordado ídolo infantil, juvenil y de mayores, de todos los aficionados al fútbol en Castelló. Para mí y para muchos otros fue y es nuestro jugador favorito. Ahora recuerdo la entrevista de Chencho...

Gravadora en ristre, comença d´un en un, a preguntar-nos pel nostre jugador favorit, a exaltar lo majos que érem per voler estar allí a prop dels ídols (recordem: el favorit Racic, Planelles, Roberto...)

Records albinegres. L´entrevista. 

¡Te esperamos con ilusión, Dragan Racić! Mientras tanto, nuestro humilde homenaje y siempre pam pam orellut! 

Darrere la Magdalena hi ha un castell...

Darrere la Magdalena hi ha un castell... el Castell Vell. Què bonic ha quedat, compareu amb imatges al llarg del temps i veureu.

http://hoanghoat.blogspot.com.es/2016/04/conquesta-del-castell-vell-de-castello.html

http://hoanghoat.blogspot.com.es/2015/07/visita-lermitori-de-la-magdalena-i.html

Hui visita guiada, èxit total de públic, ens hem distribuït en varios grups, llicò de Fermín Font sobretot arquitectònica que és lo seu. A poc a poc va prenent forma, la justa, que tot no és figurar, us deixe algunes imatges per fer boca perquè la visita és obligada. El centre d´interpretació ja ha pres cos, és emocionant conèixer dades com que encara queden restes de llistons de fusta que van colocar els nostres avantpassats per fer el murs, saber que allí mateix és l´antic Castelló, abans de baixar al plà i afegir de la Plana i abans d´imposicions forasteres que afegiren la N por justo derecho de conquista.

Les ombres del present esbrinant les antigues petjades de la història. Emocionant.

Per a alguns amics meus: si no heu reconegut al fotògraf ací és més clar:

  * Les imatges són meues menys la primera, del twitter d´Iniciativa, és que hi ha dos frikis, un camuflat amb gorra albinegra...

PREMSA:

Mediterráneo: "Los orígenes, más visibles"

CS información: "Decenas de castellonenses participan en la jornada de puertas abiertas del Castell Vell"

"La trobada nadalenca". Per Pau.

Encetem l´any amb un conte de Nadal, "La trobada nadalenca", del meu nebot PAU, amb el que ha guanyat un concurs de redacció entre els alumnes de col.legis de Castelló organitzat per El Corte Inglés i la COPE.

A Pau li agrada llegir, redacta molt bé i ha creat un relat breu imaginatiu, si afegim el final sorpresa (com els bons microrrelatistes) doncs ens queda un conte redò. A mi m´ha agradat molt, així que el compartisc amb tots els seguidors lletraferits del blog.

Pau té predilecció pels llibres de la sèrie "Els Cinc" d´Enid Blyton, açò em sona... http://hoanghoat.blogspot.com.es/2010/06/mis-primeras-lecturas-enid-blyton.html 

va al col.legi Tombatossals (cal felicitar als mestres, alguna cosa tindran a veure...) i espere persevere amb aquest tipus d´aficions.

El 2012 altre nebot, Joan, va guanyar un premi amb Fa tant de temps, una paperera del pati de l´escola que ens parlava. També Arnau el 2017 ha fet una personificació del Fadrí, símbol castellonenc, El somni destrossat, premiada i publicada a un llibre, com el de Joan. Si punxeu els enllaços les podeu llegir. Doncs ara recollim el premi del relat de Pau... ( ja l´heu llegit? ) on resultava que ens parlava un ren ! Fins i tot el gran locutor Raúl Puchol, conductor de l´acte d´entrega de premis, es va quedar bocabadat.

ENHORABONA, Pau ! Tant de bo el Reis Mags et porten algun llibre...

Reflexió final: haurem de posar alguna cosa esta nit per als camells també !

Enhorabona també als altres xiquets* premiats.
*Plural genèric, clar.

Vila romana del camí de Vinamargo. Parla el silenci.

Pueden enmudecer los humanos, pero hablará el silencio. 

Manuel Rivas escriu esta frase, aquest oximoron, a la columna de hui El futuro de los antepasados, (punxar per llegir-ho) així com: la memòria històrica, com el canvi climàtic, és una veritat incòmoda. Això deguen pensar quan es van trobar aquest imprevist al jaç del barranc de Fraga els canalitzadors de l´obra i els Creontes* d´aleshores: Colló, açò molesta, incomoda almenys, més història, més diners... què no ho sotarrarem com els portals de l´Edat Mitjana?

Doncs no sé si per l´intervenció de Mnemòsine, deesa grega de la memòria i mare de les muses, o igual degut a altre tipus de canvi més pragmàtic, el de governadors a la vila contemporània, el cas és que podem recordar la història de la nostra xicoteta nació, Castelló. I si cada persona és una nació, com cita Rivas al personatge de l´Ulisses, la fem present a la nostra, el blog.

Us recomane visitar la vila romana del camí de Vinamargo o Villamargo, al barranc de Fraga, a Castelló. Deixe algunes imatges meues fetes amb bona voluntat però com que no m´aclarisc a publicar el vídeo (MP4) pose enllaços que us il.lustraran, amb tota la història, vídeo en 3 dimensions, pdfs explicatius, de tot.

http://www.castellonarqueologico.es/yacimientos/la-plana-ii/vinamargo/

També un vídeo del 2011 (Youtube) de Mielprades, on es veu com era abans de la consolidació definitiva, durant les excavacions, on s´aprecia millor el procés:

L´equip d´arqueòlegs dirigit per Joaquín Alfonso Llorens i Ana Miguélez González (germana de l´amic Melquiades, aprofitant que el riu Sec no passa per Valladolid...) va escarbar la terra per esbrinar la història castellonenca. Està tot molt ben explicat als panells que adjunte però em van cridar l´atenció dos paràgrafs de la informació de Castellón arqueológico...

Dentro del conjunto de la vivienda hay que señalar un espacio muy interesante que se sitúa en el límite oeste. Se trata de una pequeña habitación absidal flanqueada por varias habitaciones cuadrangulares. La hipótesis propuesta por los investigadores es que se trata de un área que tuvo una funcionalidad religiosa, tesis corroborada también por el hallazgo, en la estancia contigua, de un suggrundaria¹² dentro de una fosa cubierta con una tegula con su ajuar cerámico que acompaña al pequeño difunto.

La única bien documentada es una sala rectangular, situada en la esquina noreste, que conserva el pavimento original.

No vam veure el paviment (zona foto principal) però de qualsevol forma, tot ha quedat ben documentat. La deesa Fortuna ens ha ajudat a poder apreciar aquestes pedres que ens parlen.

   

Letrina.

Anacronismes amb el plàstics.

Spero vos placuerit, salutem.

*Creonte, rey de Tebas, el que castigó a Antígona por defender la dignidad de las víctimas.
En aquest cas s´ajustaria més la dignitat de la història.

Amb els amics seguint al C.D. Castelló.

11 de juny de 1989. Castàlia. C.D. Castellón 0 R. Mallorca 0. A la següent setmana ascens a 1ª divisió al Plantío de Burgos. Al vídeo de Josety TV imatges dels dos partits i de l´alegria de tots, aficionats i no aficionats, a Lledó i plaça Major. El C.D. Castelló una vegada més símbol de la ciutat. I com el blog està substituint al meu vademècum físic on guarde les meues dèries albinegres, ací plasme la visita d´uns Peláez molt joves i albinegres a l´estadi. Ja fa temps ho vaig veure a la tele i ara que he descobert on apareixia ho publique per recollir el record i de pas demostrar que he tingut pèl.

Minut 7:41 imatge dels amics.

Imatges: la plaça Major desbordada de la joia dels aficionats i l´alegria dels jugadors a Burgos.  

Les grues

El G-4 castellonenc va visitar terres aragoneses amb doble objectiu: descobrir el misteri del Monasterio de Piedra (gato encerrado o suposades bombes) i conèixer les grues (grus grus) de la llacuna de Gallocanta.

Ni gato, ni gallo, ni grues, ni canta, menys encara bombes... bò, sí... unes grues van ser vistes passejant pel poble de Bello buscant un bar o similar. Van veure l´escola, van trobar l´esglèsia, mes no el niu desitjat. Ulls humans a refugi, amagats, sorpresos i quasi segur esglaiats, segur vigilaven els moviments de les estranyes grues caminant pel fred i mitja foscor. Impotents i acovardades les aus van decidir sopar a l´hotel on s´allotjarien, una antiga sitja molt ben transformada, fer-se un gintònic amb glaçons mentre miraven futbol i anar-se´n a dormir. Una va caure de la llitera, per poc es trenca un ala; altra amb molt de bec va aprofitar per obrir la finestra a -9 graus de fresqueta, per poc constipe a altra... en fi, sense més peripècies al matí següent van pujar a l´observatori del mateix hotel a veure cosines germanes, mooolt poquetes hi havia, de tota manera cal anar a visitar-les així que pujen als cotxes i previa neteja de cristalls gelats, fan punta a la llacuna... algun familiar llunyà perdut van saludar però el que es van trobar sota les potes va ser una fina capa de salitre i l´ombra de l´arbre... l´aigua tota restava al Monestir del riu Pedra.

Graves efectos de la sequía. Diario de Teruel.

Petjades de grus grus.

  

Algunes poques grues al límit de la llacuna salitrosa.

Vista des de l´observatori de l´hotel de grues. 

Temperatures a les Espanyes la "noche de autos". Líders!

La tardor al Monasterio de Piedra.

I l´aigua.

Ruïnes del monestir.

Les grues, entre profecies i destarifos, encara van prendre el vol cap a altres llocs: pobles amb esglèsies i castell, badlands i travertins, i per descomptat indrets amb aigua.

 Daroca des del castell.

Encreuament de bells camins. Anento, Aguallueve, basses...

  

El que ens hem perdut, fa un any: