"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dissabte, 29 de setembre del 2012

I vam anar a Lledó.


AVÍS: vaig a escriure a l´estil del nou èxit literari, eixe de las Sombras de Grey que diuen tant agrada a les dones.

El clan albinegre visita a la Patrona de Castelló. Romeria pel camí Lledó amb pancarta del 90 aniversari, dolçainers, tabaleters, banderes. A Lledó el prior Josep Miquel Francés ens va contar la història de la troballa, diferent de la literària d´Atunero... ens va contar també la història de la porta de la Basílica, de l´any 1500 i poc, compte perquè la soterraran ! anècdotes futboleres que no cal referir sobre Vila-real i Madrid. Mapi va parlar primer, després Toni, aquí teniu el discurs, molt emotiu. Vam oferir dues cistelles de flors, insígnia d´argent a la imatge de la Verge del Lledó, vam entonar la Salve Lledonera, himne del PPO amb dolçaina, signarem al Llibre de la Basílica, tot molt bonico i entranyable. Van vindre joves equipiers i el president del club, així com il.lustres aficionats, veterans. També la regidora d´esports.

Per a la història, almenys la nostra.  




DISCURS de TONI VALLET, president de la Comisió del 90 aniversari del CDCS:

Buenas tardes, me gustaría dirigir unas palabras en este acto tan entrañable, que se organiza por motivo del 90 aniversario del CD Castellón.
El pasado 20 de julio el Club Deportivo Castellón cumplió 90 años. Desde entonces afición y club están celebrando numerosos actos para conmemorar dicha efeméride, y un homenaje a la Verge del LLedó no podía faltar.

Quiero agradecer a la Real Cofradía de LLedó y al prior que nos reciba y forme parte de este evento, así como que nos acompañen autoridades, dirigentes y miembros de la plantilla del CDCastellón y la afición en general: albinegros y lledoneros todos. De hecho, hoy venimos a la Basílica de la Mare de Deu del Lledó por doble condición: como castelloneros y como orelluts.

Venir a Lidón es venir a casa, a casa de nuestra madre. Sabemos que aquí estamos protegidos, que aquí se nos escucha.
Desde niños en nuestras familias nos han enseñado la importancia de la fe, la importancia de tener unos valores. Nos han transmitido el amor a LLedó. Todos los que aquí estamos llevamos a nuestra LLedonera en el corazón. Algunos físicamente en nuestras medallas porque nos gusta sentirla cerca.
Algo muy similar nos pasa a los que queremos al Club Deportivo Castellón. Desde niños hemos vivido un sentimiento, una pasión y una fe en nuestros colores que con los años aún se hace más grande y ya nos acompañará de por vida. Y no vamos a renegar de ello tampoco.
En 90 años de historia el Cd Castellón y la Verge del Lledó siempe han estado unidos. Todos los años dirigentes y futbolistas del club albinegro rinden visita a esta Basílica para hacer el saludo a la patrona de Castellón y pedirle que les ayude a hacer una buena temporada. También se ha venido para darle muestras de gratitud en las grandes gestas como los ascensos, o incluso al haberse logrado una salvación de categoría en temporadas más duras.
Hace tiempo que no venimos por una alegría. Hoy es motivo de alegría! cumplimos 90 años! y lo queremos compartir con nuestra Lledonera.
Cada mes de mayo, el mes de las Fiestas del LLedó, el CD Castellón tradicionalmente ponía fecha y hora a sus partidos para no hacerlos coincidir con la procesión, al igual que en Magdalena cuando se hace la Ofrenda. Costumbre que dirigentes venidos de fuera de Castellón rompieron en los últimos años. Ya se sabe: forasters vindran… Ahora empieza otra etapa y todos deseamos que sea muy ilusionante y cuide ese tipo de detalles.
Muchos de vosotros no sabreis, quizá incluso el mismísimo prior don Josep Miquel Francés tampoco, que en la zona vip de Castàlia hay una capillita con la Lledonera, sencilla pero muy bonita. Hoy estamos los albinegros en LLedó. Quizá en breve el prior y toda la Cofradía del Lledó vengan a Castalia a rendir visita a esta capilla.

Mare de Deu del Lledó, hoy no venimos a pedirte. No venimos a pedirte suerte en los partidos. No venimos a pedirte que ilumines a los dirigentes del Castellón, que sean honestos y se dejen la piel para devolver al club donde merece. No venimos a pedirte que el Castellón vuelva ser un grande y regrese a la élite, donde lo vieron nuestros padres y abuelos. No venimos a pedirte que nuestro portero lo pare casi todo y que nuestros jugadores, los heroes de Castalia, marquen muchos goles. Eso ya te lo pedimos todos los domingos!!

No, hoy venimos a darte las gracias. Porque el Cd Castellón aún vive, porque ya son 90 años. Gracias por esos 90 años y muchos más que vendrán. Porque sabemos que guardas a tus hijos albinegros bajo tu manto. Y como muestra de agradecimiento, por motivo del 90 aniversario del club de nuestros amores, te traemos flores y esta insignia de plata con el escudo del Glorioso Club Deportivo Castellón
Tan solo me queda decir 2 frases:
VIXCA LA MARE DE DEU DEL LLEDÓ! VIXCA!
PAM PAM ORELLUT!

PREMSA:

LEVANTE:


 MEDITERRANEO:


EL MUNDO:


GALERIA DE FOTOS DEL DIARI MEDITERRANEO: (44 fotos)
http://www.elperiodicomediterraneo.com/galerias/deportes/ofrenda-floral-de-aficionados-del-cd-castellon_35285.html?inicio=0




IMATGES DE TV CASTELLÓ:
http://www.tvcs.tv/visor.php?id=4164&cat=2

divendres, 21 de setembre del 2012

En Versión Albinegra.



Com ja saps sóc un seguidor del Club Esportiu Castelló i, a més a més, forme part de la Comissió del 90 Aniversari del club.
No sé si ni tan sols coneixes l'existència d'aquest grup d'aficionats què, al voltant del club, ens vam unir per celebrar d'alguna manera el norantè aniversari del nostre vell amic el passat 20 de Juliol.
De la primera intenció de fer alguna cosa per mantindre viva la flama que dóna caliu al nostre iaio, va sorgir la idea de fer alguna cosa més, com per exemple un concurs musical amb els colors del club com a idea principal.
La Comissió del 90 aniversari del Club Esportiu Castelló ha decidit realitzar un concurs musical en versió albinegra al mes de Novembre, exactament el dia 3 del mateix i pots consultar les bases d'aquest concurs fent clic al següent enllaç http://www.90aniversariocdcs.com/enversionalbinegra.html
Potser no t'interesse però és una oportunitat per a algun grup o solista que pugues conèixer.
Intentem no sols reviscolar l'albinegrisme entre la societat castellonenca, també intentem reviscolar la implicació social en actes altruistes com aquest.

Moltes gràcies per la teva atenció i Pam Pam Orellut!!!

                                                                                                                                                

Como ya sabes soy un seguidor del Club Deportivo Castellón e imagino sabes que formo parte de la Comisión del 90 Aniversario del club.
No sé si ni tan siquiera conoces la existencia de este grupo de aficionados qué, alrededor del club, nos unimos para celebrar de alguna manera el nonagésimo aniversario de nuestro viejo amigo el pasado 20 de Julio.
De la primera intención de hacer algo por mantener viva la llama que da calor a nuestro abuelo, surgió la idea de hacer algo más, como por ejemplo un concurso musical con los colores del club como tema principal.
La Comisión del 90 aniversario del Club Deportivo Castellón ha decidido realizar un concurso musical en versión albinegra el mes de Noviembre, exactamente el día 3 del mismo y puedes consultar las bases de este concurso haciendo clic al siguiente enlace http://www.90aniversariocdcs.com/enversionalbinegra.html
Quizá no te interese pero es una oportunidad para algún grupo o solista que puedas conocer.
Intentamos no solo revivir el albinegrismo entre la sociedad castellonense, también intentamos revivir la implicación social en actos altruistas como este.
Muchas gracias por tu atención y ¡¡¡Pam Pam Orellut!

 * BISES: entrada feta per la Comissió Musical del 90 aniversari i text de Felip Pérez.

diumenge, 16 de setembre del 2012

Estudiar i dependre.


Hola seguidors !

Per matar el gusanillo i donar senyals de vida escric estes breus línies. Estic enfrascat en cursets de la feina, amplis, molt llargs com el camí a Ítaca, així que queda poc de temps per divagacions, massa hores el cul a la cadira. Hui em senc com quan era jove, estudiant primer i després ... a Castàlia. Espere siga un premi...

Mira que l´actualitat està que arde en tots els àmbits, ja vindrà alguna inspiració espontània, mentrestant a no perdre el temps perquè ja ho deia el poeta i gramàtic Carles Salvador:

Si tot hom en veritat, el seu poble vol defendre, el primer que ha de fer és estudiar i dependre.

diumenge, 9 de setembre del 2012

El paraíso de las vacas. Asturies y Cantabria.


Niebla. No de Unamuno, de alta montaña. A tres metros alcanza la visión, no sobre el cielo, sobre la hierba, minada de boñigas vacunas. Música no celestial ni de campanas; de cencerros, por todos lados. Chas, chas,chas, paso vivu, rectu, descendente a través de la pradera en la inmensa nube blanca al encuentro con el agua, con el lago. Somos ciegos que ven... 
Sabemos está ahí, delante de nosotros, humedad imperante, mierdas por doquier, vivu, rectu, no desviarse, paraíso de las vacas. Sabemos están aquí pero no se ven...
Por fin alcanzamos la meta, los cencerros suenan... en frente, dentro del lago, del que sólo apreciamos su turbia orilla.
Intrusos en otro mundo, otra dimensión, magia auditiva, eco bromista, paz de la naturaleza, a pocos metros de la vacas, auténtico hábitat celestial de un ejército invisible que ignora a sus efímeros invasores.
Lago de Enol (Asturies)

Hoangho. Dedicat al bou Atunero.



La Vuelta Ciclista a España i la melangia d´un bou (ATUNERO, fa dos anys):

Oviedo. Acadèmia del bable. Políglotes que som.


A Oviedo ho fan diferent aixó de soterrar restes històriques.
Pot semblar el Generalife o la Galícia que visitare Atunero. És la Universitat Laboral de Xixón.
És un poll? un aràcnid europeu d´Atunero? Diuen que Semilla germinando. Mirador a les afores de Xixón.




Esti sábadu, 8 de setiembre, Asturies celebra’l Día de la Nación Asturiana. Coincidiendo con esta fecha simbólica, los partíos asturianistes entamen dellos actos políticos en Perlora, L’Entregu y Xixón.

CANTABRIA.- 
 
                                                             FUENTE DÉ.

                                                Camello o dromedario? Santander.

                             No podia faltar un motiu pre-històric. Bisonte de Santillana del Mar.

Temps era temps el president de la Diputació de Cantàbria va fer un vol amb helicòpter per territori local i va dir: aquí haremos un aeropuerto... NOOOOOOO, va pensar fer un parc amb animals ! com si fòrem a Àfrica on va el Rei a pegar tiritos. I van fer amb encert el PARQUE DE LA NATURALEZA DE CABÁRCENO:

                                                               Amb samarreta tradicional.


 
                          Amb ratlles més fines, menys clàssica.


                                                                   
                                                           PAM PAM ORELLUT !

dimarts, 28 d’agost del 2012

Vivir para contarla, de Gabriel García Márquez: la ficció supera la realitat


En aquestes setmanes caloroses, Atunero ha agafat un llibre gros i el comandament de l’aire condicionat i s’ha dedicat a la segona cosa que més li agrada: llegir. El llibre ha sigut Vivir para contarla, de Gabriel García Márquez, l’autobiografia del Premi Nobel colombià, des de la seua infantesa (d’abans, fins i tot: la història familiar), fins que se’n va a Europa en qualitat de periodista, encara en plena joventut. Els incondicionals de Gabo hi poden trobar, i per tant arribar a conèixer, les influències literàries i els esdeveniments vitals i històrics que són a la base de la seua obra. Tanmateix, encara que l’autor caribeny és fidel al seu estil en aquest llibre, segons aquest humil bou hi perd un poc la seua força entre el laberint de personatges (mig milió, més o menys) i la freqüent juxtaposició d’anècdotes (un altre mig milió). Contradient la dita popular, en aquest cas, la ficció de García Márquez supera la realitat. O millor dit, la ficció basada en la realitat de García Márquez supera la realitat en forma de ficció literària. O millor, la ficció basada en la realitat fantàstica de García Márquez supera la realitat fantasiosa en forma de ficció literària realista. O millor, la ficció realístico-màgica basada en una realitat tan fantàstica que quasi és literària de García Márquez supera la realitat fantasiosa que és pura literatura en forma de ficció literària realista que pot semblar veritat o mentira, però que sempre serà veritat en la memòria. O millor encara, vaig a fer-me un altre gintònic o açò acabarà malament. Resum: lectura molt recomanable per als incodicionals de Gabo i gens recomanable per a qui vullga descobrir aquest extraordinari escriptor sense haver-ne llegit cap altre llibre abans. Jo, que sóc un sentimental que no té remei, em quedaré per sempre amb El amor en los tiempos del cólera, la millor novel·la d’amor que he llegit en ma vida de bou, per a mi millor novel·la encara que Cent anys de solitud, la seua obra cabdal segons els crítics.

diumenge, 19 d’agost del 2012

I vam retre homenatge a ALANGA.


No va ser un acte multitudinari però si molt emotiu. Amb una calor que afortunadament no va badar les pedres celebrarem l´homenatge merescut a José Alanga Varella. Familiars, aficionats i algun jugador actual ens vam assabentar de la rellevància d´ Alanga en la història del Club Esportiu Castelló, tan important per a d´ell com reflexa l´escut que presideix el nínxol. Ens ho va recordar Conrado Marín, qui en sap una miqueta d´això, acompanyat en honor i xafugor al solet pel president i introductor oficial de la Comissió Toni Vallet.

Però el protagonista era el mite. Paraules de record glossant fets i anècdotes, entrega de ram als familiars i immediata col.locació a la tomba flanquejada per dues banderes albinegres ad hoc.
Brevetat densa. I sentimental.
 
La Comissió del  90 Aniversari dóna les GRÀCIES a tots els assistents.

Especial menció a Miguel Angel per exercir la capitania en la preparació i desenvolupament de l´acte de forma celestial. Autèntic alma mater.
 
Ad memoriam rei perpetuam.

En este enllaç del polifacètic company Oscar Costumero podreu veure un complet reportatge de tot l´event:





Així recull la premsa la notícia:                                                                                                                            

LEVANTE

MEDITERRANEO:
http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/deportes/pepe-alanga-primera-gran-figura-del-castellon_760479.html

LAS PROVINCIAS, més creatiu:
http://www.lasprovincias.es/v/20120819/deportes/cd-castellon/pepe-alanga-recibe-emotivo-20120819.html


Després de finalitzat l´homenatge vam anar en petit comité no tan petit a fer una mini ruta albinegra pel cementeri. Vam visitar els níxols de altres dos figures del Castelló, Vicente MARTÍNEZ Soler el Salao i Antonio SANTOLARIA Balaguer. Igualment vam recordar gestes així com nombroses anècdotes.



També de pas vam veure curiositats ja reflexades als Memento mori, com el cèlebre Piensa mortal... :



I anirem a retre homenatge...

dimecres, 15 d’agost del 2012

PERE CASALDÀLIGA, bisbe i poeta de L´ESPERANÇA.

 


ME LLAMARÁN SUBVERSIVO

Con un callo por anillo,
monseñor cortaba arroz.
¿Monseñor "martillo
y hoz"?

Me llamarán subversivo.
Y yo les diré: lo soy.
Por mi pueblo en lucha, vivo.
Con mi pueblo en marcha, voy.

Tengo fe de guerrillero
y amor de revolución.
Y entre Evangelio y canción
sufro y digo lo que quiero.
Si escandalizo, primero
quemé el propio corazón
al fuego de esta Pasión,
cruz de Su mismo Madero.

Incito a la subversión
contra el Poder y el Dinero.
Quiero subvertir la Ley
que pervierte al Pueblo en grey
y al Gobierno en carnicero.
(Mi pastor se hizo Cordero.
Servidor se hizo mi Rey).
Creo en la Internacional
de las frentes levantadas,
de la voz de igual a igual
y las manos enlazadas...

Y llamo al Orden de mal,
y al Progreso de mentira.
Tengo menos Paz que ira.
Tengo más amor que paz.

...¡ Creo en la hoz y el haz
de estas espigas caídas:
una Muerte y tantas vidas!
! Creo en esta hoz que avanza
- bajo este sol sin disfraz
y en la común Esperanza -
tan encurvada y tenaz!

Pere Casaldàliga


Sempre he tingut predilecció per este home dèbil en aparença, fort en esperit. A banda ( o a més ) de creences i ideologia política, em sembla un profeta, un savi. Algún dia los pobres saquearán los bancos... respecte... coherència... esperança. Coneix com ningú la realitat social de Sudamèrica, als pobles indígenes, com no ha de reivindicar drets humans, posar-se en política, enfrontar-se a la injustícia, defensar als mentats pobles front al capitalisme salvatge...  
Los Estados Unidos ! diu amb to de grandiloqüència, paradigma del mon desenvolupat que ofega als pobres, la seua raó de ser i als qui ha dedicat la seua profitosa vida. Te un somriure, un humanisme, una fe contagiosa. 
Ell opina que algun dia les dones podran ejercir el sacerdoci, n´està segur de que el celibat serà optatiu, només Déu i els pobres no són relatius. Jo crec que algún dia este gran home deuria ser sant, però els qui manen a l´Esglèsia no són com Pau VI, qui va afirmar quien toca a Pedro toca a Pablo.   

El primer vídeo és de TVE, reportatge d´Informe Semanal, abril de 2005, breu i impressionant. 
El segon en dues parts, una entrevista de Canal 33 de març de 1999, Casaldàliga, a cor obert.
TV3 està preparant una mini-sèrie sobre la seua vida.

 

 




NUESTRA HORA

Es tarde
pero es nuestra hora.
Es tarde
pero es todo el tiempo
que tenemos a mano
para hacer el futuro.
Es tarde
pero somos nosotros
esta hora tardía.
Es tarde
pero es madrugada
si insistimos un poco.

Pere Casaldàliga.


Me gustaría que me enterraran aquí. En la tierra. Y si no fuera mucho privilegio en el cementerio viejo, donde los peores, bien a la orilla del Araguaia. Además de algunas flores que algunas viejas amigas llevarían de ves en cuando nunca faltaría una garsa blanca avisando aquí hay pas... la pas eterna.

Sembla una oració. Ho diu al final del primer reportatge amb la seua alegria, naturalitat i en eixe accent, barreja d´orígen i destí terrenals.