ALDEA, ALDEA !!
ALDEA DE 1ª, ALDEA DE 1ª !! ... Cuéntameee como te ha ido por esos campos de 2ªB !! ...
Sense ànim d´ofendre , ells mateixos s´autodenominen Colectivo Aldeano amb sentit de l´humor, va ser de lo millor al derby, altres crits ja eren de caliu més ofensiu.
L´ expedició formada per Gillan, Eugenio i el menda entrava al recinte de la Ciutat Esportiva junt a LLANEZA, magnífiques instalacions, gespa sublime a tots els camps i aixó sí, aprofitament del terreny, fent palés el mític esto no es un campo, es un futbolín, estavem encaixonats als seients-apegats i per més inri en mig d´afeccionats groguets. En general van a menjar pipes, come-pipas, come-pipas ! com al Madrigal. El Colectivo responia come-mierda, come-mierda, en metàfora marrana però prou veritable. Tot correcte, només em va traure l´instint pre-històric la senyora de baix quan es va unir al Humillación para el Castellón ! amb devoció (no sé si era purissimera, rosariera o què, tampoc vull faltar). Amb el paraigües imaginari li vaig etzibar no un, dos colps de la mateixa condició i el meu cervell es va quedar tranquil, intentant veure futbol. Només el van posar els joves del Vila, sobretot el nº10 Trigueros i el 3 Fran García, protagonistes del gol i del partit.
Mentrestant l´inefable Colectiu casolà mentava l´innombrable ! Osuna, Osuna! els nostres responien amb ironia o mala llet demanant Garrido, quédate !
Al descans, l´anècdota: me´n vaig a pixar i vaig fer malabarismes perquè la tapa del wàter no s´aguantava dreta, salutació còmplice i per lo bajini a un albinegre també infiltrat en zona apatxe i a veure la segona part.
El també mític com el futbolín CIOFFI es baixava les calces para mostrar virilidad, recordem la gloriosa entrevista; els seguidors hepàtics (bon rotlloooo ! som de la broma, estem instal.lats en la metàfora hiperbòlica) feient conya, increpaven al nostre 7 per l´alçada a ras de pantaló dels mitjons dubtant de la mencionada virilitat, de la seua homenia. Això és anecdòtic també, però trobe a faltar (parlant del joc ja) imaginació, creativitat o bravesa si més no, a l´atac albinegre, com el que demanen els torturadors als bous... ni en atac ni en defensa, ahí semblem monges de la caritat, ursulines... a veure si Blyndu (té nom d´abertzale) ho remedie. U U UMAROV ! de lo més destacat, junt al porter EDUARD qui ens va salvar de més gols al final quan Cabello s´havia desmelenat buscant un empat que no vam poder disfrutar.
Final. Himne del Vila-real, vam veure a PAQUITO i per tancar el cercle vam eixir junt al presi ROIG. Feia mala cara per cert.
mostra de virilitat amb calcetins curtsALDEA DE 1ª, ALDEA DE 1ª !! ... Cuéntameee como te ha ido por esos campos de 2ªB !! ...
Sense ànim d´ofendre , ells mateixos s´autodenominen Colectivo Aldeano amb sentit de l´humor, va ser de lo millor al derby, altres crits ja eren de caliu més ofensiu.
L´ expedició formada per Gillan, Eugenio i el menda entrava al recinte de la Ciutat Esportiva junt a LLANEZA, magnífiques instalacions, gespa sublime a tots els camps i aixó sí, aprofitament del terreny, fent palés el mític esto no es un campo, es un futbolín, estavem encaixonats als seients-apegats i per més inri en mig d´afeccionats groguets. En general van a menjar pipes, come-pipas, come-pipas ! com al Madrigal. El Colectivo responia come-mierda, come-mierda, en metàfora marrana però prou veritable. Tot correcte, només em va traure l´instint pre-històric la senyora de baix quan es va unir al Humillación para el Castellón ! amb devoció (no sé si era purissimera, rosariera o què, tampoc vull faltar). Amb el paraigües imaginari li vaig etzibar no un, dos colps de la mateixa condició i el meu cervell es va quedar tranquil, intentant veure futbol. Només el van posar els joves del Vila, sobretot el nº10 Trigueros i el 3 Fran García, protagonistes del gol i del partit.
Mentrestant l´inefable Colectiu casolà mentava l´innombrable ! Osuna, Osuna! els nostres responien amb ironia o mala llet demanant Garrido, quédate !
Al descans, l´anècdota: me´n vaig a pixar i vaig fer malabarismes perquè la tapa del wàter no s´aguantava dreta, salutació còmplice i per lo bajini a un albinegre també infiltrat en zona apatxe i a veure la segona part.
El també mític com el futbolín CIOFFI es baixava les calces para mostrar virilidad, recordem la gloriosa entrevista; els seguidors hepàtics (bon rotlloooo ! som de la broma, estem instal.lats en la metàfora hiperbòlica) feient conya, increpaven al nostre 7 per l´alçada a ras de pantaló dels mitjons dubtant de la mencionada virilitat, de la seua homenia. Això és anecdòtic també, però trobe a faltar (parlant del joc ja) imaginació, creativitat o bravesa si més no, a l´atac albinegre, com el que demanen els torturadors als bous... ni en atac ni en defensa, ahí semblem monges de la caritat, ursulines... a veure si Blyndu (té nom d´abertzale) ho remedie. U U UMAROV ! de lo més destacat, junt al porter EDUARD qui ens va salvar de més gols al final quan Cabello s´havia desmelenat buscant un empat que no vam poder disfrutar.
Final. Himne del Vila-real, vam veure a PAQUITO i per tancar el cercle vam eixir junt al presi ROIG. Feia mala cara per cert.
Post partit:
Comentaris encertats els de Juanfran de la Ossa: equipo monocorde, como las melodías machaconas que se clavan en la cabeza. I l´amic Papacangrejo: fueron 1.800 seguidores amarillos para ver al Castellón.
Everybody: En el escudo de tu historia...
