Nova temporada albinegra que encetarem amb una bomba o font històrica d´interés. L´amic Juan Carlos Pastor ens ha deixat un full del periòdic EL PUEBLO.
Data: 30-octubre-1923 (tot i que semble un 8)
Estat: groguenc, mírame y no me toques per l´antigor.
Interés particular: notícia de l´ordre de tancament de tavernes a València (per motivació familiar). Pàgina 4 de darrere. Al marge apareixen unes operacions matemàtiques, garramanxos o glosses emilianenses de Sant Fèlix, que he omitit per la poca significació i sobretot per guanyar qualitat a les imatges.
Tamany: autèntic llençol més gran que quatre folis DIN-A-4. Us deixe la pàgina 3 sencera, d´esports. Ens centrarem en la crònica a 2 columnes (de les 6) del partit C.D. Castellón-Gimnástico, de Campionat Regional.
Titulars: El Gimnástico triunfa en Castellón. Inauguración de un nuevo campo de deportes.
...para este partido de Campeonato el C.D. Castellón inauguraba un nuevo campo de deportes, no terminado todavía. (línies 6-9)
I este camp no és altre que el mític Sequiol, el viejo campo del Pam Pam Orellut, el de les gestes dels anys 40 a 1ª divisió.
La inauguració oficial va ser contra l´Español el 3 de novembre de 1923, com vam exposar a l´enllaç de Juan Agost, l´equipier reserva. Segon partit contra este equip en dos dies consecutius. No obstant això abans ja es van disputar dos matches. El que ens ocupa és el segon, el 28 d´octubre. Consultem ...Y fuimos albinegros de Josety pàg.64.
Comprovem la derrota 0 a 1 goals amb error d´Alanga tot i que va ser el millor equipier.
És una delícia llegir la prosa de Tricolor, amb els adjectius propis de l´època, amb anglicismes primigenis del foot-ball, amb la passió por la verdad junt a l´autòctona castellonenca, fins i tot alguna expressió dubtosa com la ¿imaginable? defensa heroica...
Així mateix observar els desfasats accents en la preposició a (á ustedes, á fondo); les formes verbals fué, vió... la conjunció ó accentuada. En fi, deixem la Gramàtica i tornem a la Història albinegra per demostrar que el CDCS importa i molt.
El cronista de malnom policromat destaque al nou Lavall (gran esperança), a Doménech i a un triumvirat de luxe: a més del millor, Alanga, a Martínez el Salao i al Vaqueret Archilés, amb este malnom per l´ofici. Dels dos primers ja hem parlat al blog, d´Archilés diuen Conrado Marín i Miguel Ángel Serer a En el escudo de tu historia:
Pedro Archilés puede ser considerado, junto al mítico Pepe Alanga, el más claro exponente de la dedicación y amor al CD Castellón, desde la fundación del club hasta su lamentable e injusta desaparición en 1933... inagotable... portento de la naturaleza... gran defensa... noble y sencillo en cuanto a cualidades personales.
Afegiríem al Salao per la dedicació aquells anys com a equipier de l´equip fundacional, també fins a 1933; com a massatgista després i utillero fins la mort. Tota una vida... La següent foto era seua i ens la va fer arribar un familiar d´ell, el CDCS de 1923...
.jpg)
...així com altres, algunes apareixen a la dreta del blog.
Tornem. Graciós el comentari sobre l´àrbitre sr. Nieto i su pito. El tros que no es pot llegir bé és justament l´alineació:
Transcrivim:
Alanga, Martínez, Lavall, Archilés, Rubio, Doménech, Marcos, Sos, Pinto I, Pinto II y Planchadell.
I algunes paraules curioses:
Salieron primero al campo los del Gimnástico, ágiles, fuertes, animosos. Grandes aplausos á los muchachos. Los valencianos (estoy muy cerca de ellos) se manifiestan con grande entusiasmo. Sale poco después el primer equipo local y es recibido con grande ovación y animadas palabras de estímulo.
El pas del temps no pot destruir el entusiasmo i la ovación... GRANDE CLUB DEPORTIVO CASTELLÓN. Gaudiu de El Pueblo i com sempre...
PAM PAM ORELLUT !!
*Moltes gràcies a Juan Carlos, castellonero de soca !!
L´esmentat historiador albinegre i amic Conrado ens precisa un detall: este document correspon al primer partit que el Castelló va jugar en el nou Sequiol. L´anterior, com diu el propi Josety, son els habituals "reservas" (Agost, Mas, Montoliu...)
ResponEliminaTambé la dada següent: este partit front al Gimnástico ere el tercer partit del campionat regional.
Reflexió particular:
Agraït públicament a Conrado per l´interés i apuntar que el document ja "el tenia controlat" des del Cap i Casal. I és que no n hi ha com investigar estes antigualles, les fonts, per adonar-se de la importància de la Història, tan menyspreada i relativitzada darrerament sobretot en el cas del nostre club i el que és més trist, pels que han sigut del Castelló fins fa quatre dies. Respecte totes les opinions, mes és l´aeiou històric segons el meu parèixer.
I no ho trasllade a àmbits generals de Castelló per no enrotllar-me, fa molta calor.
Per cert, gran victòria a Vila, bones vibracions i atents a Roger Canadell, els bous de Lledó m han dit que és boníssim !!