"Cada suspiro es como un sorbo de vida del que uno se deshace".
Escric a bote pronto, he finalitzat la lectura de PEDRO PÁRAMO, de JUAN RULFO i si estaré corprés que he perdut el meu llapisset apuntador... Recomanada per un erudit del "G-4 castellonenc" em va caure del cel a la fira del llibre antic. Comence la lectura i no m´enterava de massa, com el comú dels mortals perque ja ho diu la propaganda: "t´arrastre del desconcert a la sugestió", de forma que no pots parar. A mitan novel.la comences a entendre, no vull explicar per no fotre al virtual interessat en ella, dir que és original en la estructura, requerís de més relectures per captar- ho tot, jo me he quedat satisfet però estic segur he agafat un tant per cent molt baixet de tot el que conté. L´autor s´ha quedat en lo imprecindible, però "és tjemendo" (Losantos dixit, açò està lleig, ho reconec, però el personatge en qüestió tampoc mereix massa respècte i és el que se m´ha ocurrit; és per humanitzar la resenya o que se me´n va el perol definitivament...) eixe imprescindible: p´alante, p´atrás en el temps, on estic, qui parle, prosa poética, l´argument és senzill, és lo de menys com passe en moltes obres bones, plé de metàfores... tot ensamblat provoque una lectura molt agradable i ràpida. Que algú la devore i comentem ! Xae tu, quin llibret, sembla d´altre món !
Jo la vaig llegir fa temps i no la tinc fresca, però recorde que, en llegir-la, entres dins d'un món, d'una atmosfera irreal, fantasmagòrica i alhora meravellosa... Magnífica novel·la. Per a mi, una pega: el llibre va de més a menys, a mi em va agradar més la història de Juan Preciado (no confondre amb eixe que diu: "¡És un canalla!") que cap altra cosa en la novel·la.
ResponEliminaHas posat una foto divertidíssima!!
Jo no l'he llegit, ni pen-se fer-ho.. no estic massa animat en eixa imatge que has ficat..
ResponEliminaEs un llibre que hi hà que llegir perquè se´n ix del normal, no és la típica novel.la quadriculada, és una reducció a lo fonamental i a la vegada ambigu. Ximo, dis-li a Joan Antoni, autèntic expert en P.P.( a partir d´ara estes sigles volen dir Pedro Páramo)que ens il.lustre un poc més. A veure si faig un altra enquesta sobre la imatge.
ResponEliminaHola Hoangho,
ResponEliminaM'alegre molt que t'haja agradat el llibre, i gràcies pels elogis no merescuts.
Però no t'oblides que és un llibre que cal llegir moltes vegades. Hi ha un músic mexicà - Jorge Reyes- que va fer un disc "Comala" bassat en el llibre. Si llegeixes el llibre i sents el disc és tot un orgasme cultural. Ja que refleteix molt bé l'atmòsfera de llibre.
Salutacions
Joan Antoni
Amb retràs considerable et done les gràcies pel comentari i la raò en la música, és molt adient a la novel.la, ara mateix estic esglaiat... estic a soles i uns llibres s´han mogut també a soles ! ahhhh!
ResponEliminat´espere al club per "analitzar" esta i la de Ximo ! Salutacions ! visca P.P. !