Si us agraden els llibres, esteu malalts del C.E.CASTELLÓ, trobareu un lloc on distraure-vos, amb amics poetes i escriptors, un bou reivindicatiu i algunes dèries més d´un homo heidelbergensis lletraferit.
Ací es va fundar el C.D. Castelló, l´actual c/ Ruiz Zorrilla, 2 on estava el Centre Republicà. Sentimiento Albinegro i Centenari albinegre a les 19:22 h.
Estes línies les escric amb tot l´afecte per a tindre un record de l´aniversari com vaig fer al 90:
i d ací deu anys si Déu vol poder recordar-ho. Gràcies, amics, pel dia que vam gaudir.
Esperem que l americà Bob sigue actor principal i no secundari i Voulgaris ens trague de la vulgaritat, valga el joc atrevit.
Cartell del club molt xulo, això si, el logo recorde molt al nostre de Centenari, i com que soc un Pepito Grillo, Alanga, el del orellut, no apareix en imatge. Es complicat, la veritat.
El de sempre, el meravellós manegueta Miguel Ángel vestit de gala.
Calentament a les tasques.
DINAR a restaurant Pedro Marco, mateix lloc on se va fer homenatge a Dragomir Racic.
Bon ambient, fent el gamberroJavi i Jorge.
M.A. en su salsa, explicant història, la de l´orellut en concret, a taula veïna.
Llástima no fer-nos la foto a porta del restaurant... Ximo havie fugit ja cap a la gala.
Samarreta 1922-23. Dos fenòmens de la terra, Carles Salvador i David Cubillas. Xula, clàssica, això si, els números daurats, no passa res, que coneixerem als equipiers amb el temps.
Actors que apareixen camí de l´acte de la fundació 19:22 h. Pedroooo.
SOPAR amb Sentimiento, més seriosos... com sempre, molt edificant.
FELICITACIONS DESTACADES:
J.M. @futbolantic, un crack de les insígnies, aporta esta tan bonica de forma triangular, pareguda a la del cartró de celebració del Campionat Regional de 1929 que apareix a portada de llibre de Josety, Y fuimos albinegros.
Hemeroteca RSG felicita amb esta imatge de 15 gener de 1933, al Molinón, derrota tenística, 6 a 1 no cal dir contra qui. El fred es palpa! Equipiers comPedrín, Guillén, Vidal, Martínez, Angelillo...
L´inefable Acapu Ximo Segarra amb el seu art i humor més negre que blanc. Una vinyeta albinegra més i ja en van moltes!
El gran Jordi Marenyà(no cal presentació, però per si algú no el coneix:
